diumenge, 24 de març del 2013
dissabte, 16 de març del 2013
EXCURSIÓ PARC NATURAL DE MONDRAGÓ
Els espais naturals protegits són les zones terrestres i marines de les Illes Balears declarades com a tals en la forma prevista a la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO), atenent la seva representativitat, singularitat, fragilitat o interès dels seus elements o sistemes naturals.
Els espais naturals protegits es classifiquen en les següents... figures en funció dels béns i valors que es volen protegir:
* Parc nacional.
* Parc natural.
* Paratge natural.
* Reserva natural, que pot ser integral o especial.
* Monument natural.
* Paisatge protegit.
* Lloc d'interès científic i microreserva.
A les Illes Balears actualment existeixen els següents espais naturals protegits:
* Parc nacional marítim i terrestre de l'arxipèlag de Cabrera.
* Parc natural de s'Albufera de Mallorca.
* Parc natural de Mondragó.
* Parc natural de s'Albufera des Grau.
* Parc natural de sa Dragonera.
* Parc natural de ses Salines d'Eivissa i Formentera.
* Parc natural de la península de Llevant.
* Paratge natural de la Serra de Tramuntana.
* Reserves naturals des Vedrà, es Vedranell i dels illots de Ponent.
* Reserva natural especial de s'Albufereta.
* Monument natural de les fonts Ufanes.
* Monument natural del torrent de Pareis.
Els espais naturals protegits es classifiquen en les següents... figures en funció dels béns i valors que es volen protegir:
* Parc nacional.
* Parc natural.
* Paratge natural.
* Reserva natural, que pot ser integral o especial.
* Monument natural.
* Paisatge protegit.
* Lloc d'interès científic i microreserva.
A les Illes Balears actualment existeixen els següents espais naturals protegits:
* Parc nacional marítim i terrestre de l'arxipèlag de Cabrera.
* Parc natural de s'Albufera de Mallorca.
* Parc natural de Mondragó.
* Parc natural de s'Albufera des Grau.
* Parc natural de sa Dragonera.
* Parc natural de ses Salines d'Eivissa i Formentera.
* Parc natural de la península de Llevant.
* Paratge natural de la Serra de Tramuntana.
* Reserves naturals des Vedrà, es Vedranell i dels illots de Ponent.
* Reserva natural especial de s'Albufereta.
* Monument natural de les fonts Ufanes.
* Monument natural del torrent de Pareis.
Més informació Parc Natural de Mondragó
 |
| Berenar |
 |
| Fòssil |
 |
| Platja de s'Amarador |
 |
| L'estany de ses Fonts de n'Alis: |
 |
| Mirardor de ses fonts de n'Alis |
 |
| Platja de ses Fonts de n'Alis o Caló d'an Garrot |
Etapes
L'agricultura que trobam en aquesta comarca del migjorn mallorquí, i també dins el Parc, actualment és poc important, si no en superfície de conreus, sí en intensitat, ja que es tracta de camps dedicats a cultius de secà, generalment arboris (ametlers, garrovers i en menys quantitat figueres), complementats sovint amb el conreu de ferratges per a les ovelles.
Més endavant tindrem la possibilitat d'observar indicis d'antics conreus de reguiu al torrent de ses Fonts de n'Alis: només els fons dels torrents s'aprofitaven per al cultiu d'horta o de cítrics. A prop del torrent de s'Amarador a la zona que es coneix com s'Hort des Metge, hi queden una sínia i un sistema de canalitzacions testimonials d'aquest aprofitament agrari.
El cultiu de l'ametla i la garrova ha deixat de ser productiu especialment en una terra tan parcelada com la de Mondragó. Moltes de les terres agrícoles que veim no es conreen, els arbres perden productivitat i la vegetació espontània de marina avança sobre els camps abandonats.
Més endavant tindrem la possibilitat d'observar indicis d'antics conreus de reguiu al torrent de ses Fonts de n'Alis: només els fons dels torrents s'aprofitaven per al cultiu d'horta o de cítrics. A prop del torrent de s'Amarador a la zona que es coneix com s'Hort des Metge, hi queden una sínia i un sistema de canalitzacions testimonials d'aquest aprofitament agrari.
El cultiu de l'ametla i la garrova ha deixat de ser productiu especialment en una terra tan parcelada com la de Mondragó. Moltes de les terres agrícoles que veim no es conreen, els arbres perden productivitat i la vegetació espontània de marina avança sobre els camps abandonats.
Els ullastres i els pins caracteritzen la zona boscosa per on descendim de camí a la costa. De tot d'una deixarem a l'esquerra una paret seca que separa la zona boscosa d'algunes parcel·les agrícoles, on els garrovers i els ametlers ocupen les vistes.
El pendent és molt suau al començament del camí, i s'accentua a mesura que avançam, així descendeix la cota fins a assolir el mateix nivell de la mar. Amb tot, aquest és un itinerari senzill, molt bo de seguir, i no presenta grans dificultats en el traçat. És un camí adequat per fer-lo amb infants, tant perquè té una morfologia fàcil com perquè és de durada breu.
En un primer moment avançam per una zona de marina amb una clara dominància del pi blanc (Pinus halepensis), que comparteix el substrat amb moltes altres espècies, com ara les mates (Pistacia lentiscus), els ullastres (Olea europaea silvestris), les savines (Juniperus phoenicea) i el romaní (Rosmarinus officinalis).
Podrem dedicar un temps a observar amb tranquil·litat el paisatge per tal de reparar abundants detalls que a primera vista se'ns escapen. On inicialment només veim arbres, l'interès farà que hi apreciem també petites plantes, molses, líquens, nius i insectes tot plegat acompanyat dels sons de la natura (cants dels ocells, carrisqueig dels grills, i fins i tot, en dies de temporal, l'onatge de la mar).
En alguns pins hi veurem com en una branca determinada hi creixen anàrquicament les fulles, atapeïdes, que formen el que es coneix com a niu o empelt de bruixa: es tracta d'una malformació de l'arbre d'origen desconegut. La major densitat d'aquestes branques és utilitzada perquè algunes espècies hi nidifiquin, com el mussol banyut (Asio otus).
També ens fixarem en la forma esvelta que generalment tenen els pins dels nostres boscs: això es deu a l'aprofitament tradicional de les branques baixes per part dels carboners. Actualment, no es fa un ús tan generalitzat de la fusta de pi, les podes són selectives i els arbres tenen la tendència natural d'adoptar formes més robustes i rodones.
Passam una segona obertura a les parets mitgeres que parcel-len el territori i, seguint cap a la dreta, arribam a un mirador des del qual se'ns obre la vista cap a l'interior de la vall fluvial per on discorre el torrent de ses Fonts de n'Alis.
El pendent és molt suau al començament del camí, i s'accentua a mesura que avançam, així descendeix la cota fins a assolir el mateix nivell de la mar. Amb tot, aquest és un itinerari senzill, molt bo de seguir, i no presenta grans dificultats en el traçat. És un camí adequat per fer-lo amb infants, tant perquè té una morfologia fàcil com perquè és de durada breu.
En un primer moment avançam per una zona de marina amb una clara dominància del pi blanc (Pinus halepensis), que comparteix el substrat amb moltes altres espècies, com ara les mates (Pistacia lentiscus), els ullastres (Olea europaea silvestris), les savines (Juniperus phoenicea) i el romaní (Rosmarinus officinalis).
Podrem dedicar un temps a observar amb tranquil·litat el paisatge per tal de reparar abundants detalls que a primera vista se'ns escapen. On inicialment només veim arbres, l'interès farà que hi apreciem també petites plantes, molses, líquens, nius i insectes tot plegat acompanyat dels sons de la natura (cants dels ocells, carrisqueig dels grills, i fins i tot, en dies de temporal, l'onatge de la mar).
En alguns pins hi veurem com en una branca determinada hi creixen anàrquicament les fulles, atapeïdes, que formen el que es coneix com a niu o empelt de bruixa: es tracta d'una malformació de l'arbre d'origen desconegut. La major densitat d'aquestes branques és utilitzada perquè algunes espècies hi nidifiquin, com el mussol banyut (Asio otus).
També ens fixarem en la forma esvelta que generalment tenen els pins dels nostres boscs: això es deu a l'aprofitament tradicional de les branques baixes per part dels carboners. Actualment, no es fa un ús tan generalitzat de la fusta de pi, les podes són selectives i els arbres tenen la tendència natural d'adoptar formes més robustes i rodones.
Passam una segona obertura a les parets mitgeres que parcel-len el territori i, seguint cap a la dreta, arribam a un mirador des del qual se'ns obre la vista cap a l'interior de la vall fluvial per on discorre el torrent de ses Fonts de n'Alis.
Des del mirador i a la nostra esquerra, divisam el tram final del torrent, on es forma un estany. Abans d'arribar a la mar a la dreta hi podem apreciar com dos torrents procedents de punts oposats s'ajunten en un de sol, el procedent del llevant és el torrent des Jai, el que arriba des del ponent és el torrent de ses Coves del Rei.
Mentre que el llit del torrent apareix amb escassa vegetació i del tot enfangat a l'estiu, els vessants de la vall llueixen una coberta vegetal variada, on destaquen els ullastres. Només a la part mitjana de les parets aflora la roca mare, que forma penya-segats grisos (calcaris) que no permeten que hi creixin les plantes.
El pas del torrent, així com les oscil·lacions del nivell de la mar, determina la morfologia que aquí podem veure: la vall s'ha format per la dissolució dels materials menys densos amb el pas descendent de l'aigua i la intromissió de la mar. Aquest canal s'ha mantingut com un pas encaixat entre dos petits massissos de roca, avui coberts per una capa de sòl que permet que s'hi desenvolupi la garriga.
A mesura que seguim el nostre camí, arribam progressivament al nivell de la mar. A l'esquerra del camí, a baix de les penyes que tanquen la vall, hi creixen la garlanda (Lavandula dentata) i la ruda (Ruta graveolens).
Mentre que el llit del torrent apareix amb escassa vegetació i del tot enfangat a l'estiu, els vessants de la vall llueixen una coberta vegetal variada, on destaquen els ullastres. Només a la part mitjana de les parets aflora la roca mare, que forma penya-segats grisos (calcaris) que no permeten que hi creixin les plantes.
El pas del torrent, així com les oscil·lacions del nivell de la mar, determina la morfologia que aquí podem veure: la vall s'ha format per la dissolució dels materials menys densos amb el pas descendent de l'aigua i la intromissió de la mar. Aquest canal s'ha mantingut com un pas encaixat entre dos petits massissos de roca, avui coberts per una capa de sòl que permet que s'hi desenvolupi la garriga.
A mesura que seguim el nostre camí, arribam progressivament al nivell de la mar. A l'esquerra del camí, a baix de les penyes que tanquen la vall, hi creixen la garlanda (Lavandula dentata) i la ruda (Ruta graveolens).
Finalitzant el descens des de l'interior del bosc, a l'altura del pas del torrent, podem gaudir d'un ambient ben diferenciat al fons d'aquesta vall. Ens trobam ja vora de l'estany de ses Fonts de n'Alis.
Com que la fondària de l'estany és poc important i el llit del torrent és bastant pla, l'estany a l'estiu no és més que una bassa d'aigua al centre del llit, i a l'hivern sol ser una làmina d'aigua contínua que abasta tota la plana d'aquest torrent.
Generalment, no hi corre l'aigua, i la que s'hi acumula no té prou força ni prou volum per superar la platja, que actua com una barrera d'arena. De tota manera, les infiltracions subterrànies i la força de l'onatge quan hi ha temporal determinen que aquestes aigües siguin salobres durant tot l'any, si bé varia el grau de salinitat segons les aportacions d'aigua dolça.
Aquest estany, com també el de s'Amarador, és dels pocs que es conserven en el litoral del llevant de l'illa, ja que la majoria d'estanys que es formaven a la desembocadura dels torrents han estat dessecats pel procés urbanístic de la segona meitat del passat segle.
Com que la fondària de l'estany és poc important i el llit del torrent és bastant pla, l'estany a l'estiu no és més que una bassa d'aigua al centre del llit, i a l'hivern sol ser una làmina d'aigua contínua que abasta tota la plana d'aquest torrent.
Generalment, no hi corre l'aigua, i la que s'hi acumula no té prou força ni prou volum per superar la platja, que actua com una barrera d'arena. De tota manera, les infiltracions subterrànies i la força de l'onatge quan hi ha temporal determinen que aquestes aigües siguin salobres durant tot l'any, si bé varia el grau de salinitat segons les aportacions d'aigua dolça.
Aquest estany, com també el de s'Amarador, és dels pocs que es conserven en el litoral del llevant de l'illa, ja que la majoria d'estanys que es formaven a la desembocadura dels torrents han estat dessecats pel procés urbanístic de la segona meitat del passat segle.
Les zones humides destaquen per la gran biodiversitat que tenen a causa de la varietat d'ambients que les formen (praderies de salicòrnies, aigües estancades més o menys salobres, dunes, terrenys inundables, platja).
A més, el Mediterrani occidental és una zona clau en les rutes migratòries de moltes aus europees que migren de sud-oest a nord-est a la primavera i en sentit contrari a la tardor, per la qual cosa els estanys i els aiguamolls tenen una funció molt important per a les aus migrants, semblant a la funció que ens fan a nosaltres les àrees de serveis al costat de les autopistes que travessen el continent.
Les aus que més destaquen a les zones d'albufera de les nostres latituds són els ardeids, com ara l'agró gris (Ardea cinerea) i l'agró blanc (Egretta garzetta); els larolimícoles com la gavina de bec vermell (Larus audouinii), la xivitona (Actitis hypoleucos) i el tiruril·lo (Charadrius spp.), i els anàtids, com ara el collblau (Anas platyrhynchos), la fotja (Fulica atra) i la gallineta d'aigua (Gallinula chloropus). Algunes d'aquestes espècies viuen tot l'any a les albuferes i als torrents mallorquins, d'altres ens visiten periòdicament, sobretot durant l'hivern.
A més, el Mediterrani occidental és una zona clau en les rutes migratòries de moltes aus europees que migren de sud-oest a nord-est a la primavera i en sentit contrari a la tardor, per la qual cosa els estanys i els aiguamolls tenen una funció molt important per a les aus migrants, semblant a la funció que ens fan a nosaltres les àrees de serveis al costat de les autopistes que travessen el continent.
Les aus que més destaquen a les zones d'albufera de les nostres latituds són els ardeids, com ara l'agró gris (Ardea cinerea) i l'agró blanc (Egretta garzetta); els larolimícoles com la gavina de bec vermell (Larus audouinii), la xivitona (Actitis hypoleucos) i el tiruril·lo (Charadrius spp.), i els anàtids, com ara el collblau (Anas platyrhynchos), la fotja (Fulica atra) i la gallineta d'aigua (Gallinula chloropus). Algunes d'aquestes espècies viuen tot l'any a les albuferes i als torrents mallorquins, d'altres ens visiten periòdicament, sobretot durant l'hivern.
Només la platja separa l'estany de la mar. Podrem sentir anomenar aquesta platja amb diferents designacions: a més del de cala Mondragó, que fa referència a tota la contrada, inclosa també la platja de s'Amarador. La platja que aquí tenim té dos topònims propis, un és el de caló d'en Garrot, que és com l'anomenen sobretot els veïnats de s'Alqueria Blanca. El segon topònim és el de platja de ses Fonts de n'Alis, que és com l'anomenaven els veïnats de la vila de Santanyí, que hi arribaven antigament per un camí que segueix el traçat del torrent de ses Fonts de n'Alis.
Les Fonts de n'Alis són unes fonts naturals que sorgeixen arran de terra, en el traçat del torrent que n'adoptà el nom.
Les Fonts de n'Alis són unes fonts naturals que sorgeixen arran de terra, en el traçat del torrent que n'adoptà el nom.
CAPARROTS
Amb paciència i unes hores de feina hem fet aquets caparrots que aqui us vam mostrar.
Cola, aigua, pintura, paper i cartró.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)